Per a altres significats, vegeu «Realisme (desambiguació)». |
El realisme tant pot ser una actitud estilística o de teoria de l'art que identifica art i realitat,[1] com pot designar un corrent artístic del segle xix que abasta tant en escultura i en pintura com en la literatura.[2] En el primer cas, hi ha un interès per representar la naturalesa d'una manera imitativa (mimesis); tendeix a representar personatges, situacions i objectes de la vida quotidiana de manera veritable, i descarta l'artificialitat, la ficció especulativa, la idealització i estilització. Aquest enfocament realista de l'art s'ha donat en molts estils i èpoques històriques diferents al llarg de la història de la pintura i de l'escultura.[3] En el segon cas, el corrent artístic, és una reacció al romanticisme i a les revolucions del 1848.[4] En aquest fet hi ha una forta influència del cientisme positivista del s. XIX, així com de la fotografia, inventada en aquell moment, i de les noves ideologies socials que s’estengueren arreu d’Europa, per a les quals l’acte més simple de la vida humana o la vida de l’obrer té el valor de tema per a l’art, en lloc de la història o de la mitologia.[5]